Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.
Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.
Ens trobem en un període històric en el que es veuen clarament les conseqüències de la globalització. La globalització econòmica fa que les desigualtats entre el primer i el tercer món siguin encara més notables. La globalització no coneix fronteres i també afecta als drets socials i laborals que els treballadors i treballadores han aconseguit durant molts anys de lluita i esforç sindical. Molts d'aquests drets són avui en dia trepitjats amb el fi d'afavorir els objectius de la patronal. Amb el pretext de falta de competitivitat permeten la deslocalització d'empreses: Les empreses traslladen les seves fàbriques a països on poden pagar salaris molt més baixos i on els drets dels treballadors i treballadores no existeixen .
Les polítiques neoliberals busquen buidar de contingut l'Estat i fer que qui veritablement mani siguin les economies de mercat. L'Estat del benestar desapareix, i totes les competències i responsabilitats que aquest tenia cap a la ciutadania es van deixant poc a poc en mans de les empreses a través de les privatitzacions. Es desenvolupa, al costat d'aquesta manera d'exercir política, el menyspreu cap el sector públic i en canvi es potencia el sector privat que beneficia només a una minoria i perjudica sobretot als més desfavorits.
Es fomenta l'acomiadament lliure i la rescissió de contractes fixos, en eliminar els salaris de tramitació i disminuïr les indemnitzacions. En la contractació, es potencia el sector temporal en eliminar traves que afectaven als empresaris i els obligaven a contractar de manera fixa. A més, la patronal, ajudada pels fenòmens de les deslocalitzacions, de la globalització neoliberal i de la competitivitat , demana disminuir i eliminar tots aquells obstacles legals, que protegeixen els drets dels treballadors i les treballadores, i que són una barrera pels interessos de les empreses.
Els treballadors i treballadores veuen com les condicions físiques dels seus llocs de treball no compleixen les normes legals i s´ arrisquen cada dia a patir un accident o simplement deixar-hi la vida. La sinistralitat laboral és una realitat a Catalunya i a la resta de l´ estat espanyol sense que govern ni patronal vulguin posar remei d´una vegada.
Els joves i les joves són víctimes de la precarietat laboral. Aquest fet crea a les seves vides una situació d´ inestabilitat i inseguretat que juntament amb l´especulació immobiliària, de la que són els principals afectats, provoquen que s´ emancipin a una edat molt avançada.
Qui som?
Des de CJC - Joventut Comunista apostem per un treball digne, i com instrument la lluita sindical, reivindicant un sindicalisme combatiu i de classe.. No ens podem quedar de braços creuats i mantenir-nos impassibles. Davant la imperant precarització de la vida laboral dels i les joves , cal lluitar per aconseguir eliminar la precarietat i assolir condicions de treball dignes i acabar amb la temporalitat contractual. Cal un moviment de treballadors i treballadores joves que lluitin contra la situació social i laboral actual i contra les injustícies de la globalització. Els i les comunistes creiem que el canvi és possible i lluitem per aconseguir-ho.
Per aquests motiu existeix el col·lectiu de jove i treball dins dels CJC que s´ encarrega de tractar tots aquells temes que afecten als treballadors i treballadores joves. El col·lectiu de Jove i Treball es crea per moltes raons:
Primer, els i les joves que han de patir les condicions laborals injustes i abusives que els imposen les empreses. Aquesta situació fa que els i les joves siguin un dels col·lectius amb més precarietat en el món laboral.
La precarietat laboral crea situacions d´ inseguretat i inestabilitat .La precarietat provoca que els i les joves no es puguin emancipar i tinguin moltes dificultats d’accedir a una vivenda.
Per últim, som la generació millor preparada acadèmicament però la que pateix les pitjors condicions de treball de fa molts anys. Som la primera generació que vi pitjor que els seus pares.
Les línies de treball que es marca el col·lectiu són les següents:
- Necessitat d´ avançar en la formació política i d´ aspectes pràctics en l´ àmbit del treball. - Ser un punt de trobada per a joves per tal de compartir experiències, donar opinions, intercanviar impressions i aclarir dubtes. - Conscienciació de la classe treballadora.. - El col·lectiu ha de ser un instrument de protesta contra les injustícies que pateixen els i les joves. Farem sentir la nostra veu al carrer i donarem a conèixer la nostra opinió.
Els i les joves comunistes lluitem per una universitat democràtica i de qualitat a Catalunya, perquè enlloc de ser per a una minoria privilegiada sigui un espai on joves i grans de la classe treballadora pugui continuar la seva formació acadèmica, laboral, política i cultural. Perquè esdevingui una universitat que formi en valors progressistes, solidaris, feministes, ecologistes i participatius.
Si no es lluita pel contrari, la universitat en una societat capitalista tan sols és una eina pel manteniment de les desigualtats socials. Al servei d’una minoria de joves que hi accedeix, es transmeten als estudiants els coneixements tècnics i ideològics que els convertiran en la propera generació de professionals, intel·lectuals i polítics que l’Estat capitalista necessita.
Però com deia Manuel Sacristán la mateixa naturalesa científica i crítica de la universitat és una via per la qual els i les joves podem arribar a qüestionar-nos la societat en la qual nosaltres i la pròpia universitat ens trobem. Per això creiem fermament en la possibilitat per a un nombre cada cop més nombrós dels i les joves de la classe treballadora d’accedir als estudis universitaris, i que aquests estiguin basats en valors ètics i progressistes.
Per aconseguir-ho basem la nostra lluita en tres eixos:
Aprofundiment democràtic:
- Accés universal que no discrimini per motius econòmics.
- Funcionament democràtic i popular que garanteixi una universitat al servei de les persones i autonomia respecte els poders polítics i econòmics capitalistes.
Millora del finançament:
- L’ensenyament superior és un dret constitucional i per tant l’Estat ha de finançar-lo completament per tal que sigui gratuït, universal i de qualitat.
- Un sou digne al professorat i al personal de les universitats.
- Beques suficients perquè cap estudiant es quedi fora de la universitat per motius econòmics.
Un ensenyament crític i humanista:
- Una formació científica, crítica, catalana, ecologista, feminista i solidària al servei i per la millora dels pobles.
- Que a més de la formació acadèmica, també es formin ciutadans crítics i ètics que es qüestionin la realitat i vulguin millorar-la.
Per aconseguir aquests objectius els i les joves comunistes que estem a la universitat ens organitzem en col·lectius en facultats i universitats, on debatem sobre el nostre entorn i decidim la nostra acció política.A més, volem treballar i col·laborar amb altres persones que comparteixen les nostres ganes de transformar la universitat. Per això treballem en diversos espais: assemblees d’estudiants, l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, el sindicat d’estudiants que tenim com a referent, els sindicats de treballadors de la universitat com Comissions Obreres, o el moviments de joves d’EUiA, Alternativa Jove. Intentem que aquests espais siguin plurals i acollidors perquè hi participi qualsevol estudiant progressista que vulgui millorar la universitat.
La gent de la CJC-Joventut Comunista tenim un compromís que no s'atura. Allà on estem, ens impliquem i contribuïm a construir una visió alternativa de la societat per transformar-la i crear nous espais de democràcia real,
Als instituts també. I no podem ni ho hem de fer sols. Et necessitem a tu també. Ara més que mai cal capgirar de dalt a baix el nostre centre d'ensenyament. No podem restar passius davant el seguit de retallades que està patint el sistema d'ensenyament. Hem de defensar la educació pública, ja que aquesta és una de les eines més importants que tenim per combatre el capitalisme. Una educació pública, lliure, laica i de qualitat.
Si els Plans d'Estudi, la Direcció del Centre o els Claustres Escolars no ho fan, no ens resignem. Fem-ho nosaltres!
Creem espais de decisió real al nostre centre, que ens permetin decidir a nosaltres sobre el nostre futur.
Aportem idees diferents a les que surten als llibres de text. Que quedi clar que la realitat és més complexa que la que estudiem per aprovar els exàmens.
Construïm una manera alternativa de relacionar-nos. Que no ens redueixin a ser estudiants de la classe B de quart d'ESO, el bitxo raro del batxillerat artístic o el friki del cicle d'informàtica.Volem fer vida comunitària dins el centre, perquè tenim el convenciment que aquesta serà una de les primeres passes per transformar l'institut, el barri i el conjunt de la societat.
Aquest és el compromís que la gent dels CJC-Joventut Comunista adquirim amb la resta de companys i companyes que compartim aula i centre escolar dia a dia. Necessitem sumar més gent a aquesta proposta, i engrescar-nos tots i totes per demostrar que l'alternativa sí és possible. Tant sols cal actitud. Digues la teva!
Els i les joves de la CJC- Joventut Comunista lluitem per la construcció del socialisme a Catalunya però, fidels a la tradició solidària i internacionalista del moviment comunista, entenem que aquesta lluita no pot deslligar-se de la lluita que duen a terme els i les joves d’arreu del món per la seva plena emancipació.
Per tal de canalitzar l’impuls solidari de la joventut catalana, la Joventut Comunista vam crear al 1994 el Moviment de Brigadistes. El Moviment de Brigadistes, és una organització plural i sobirana que participa activament en la construcció de la Solidaritat internacionalista i es compromet políticament en la lluita contra la injustícia i la desigualtat. És una lluita radical perquè ataca l’arrel dels problemes, perquè lluita contra les causes de la injustícia i no per a pal·liar els seus efectes. En definitiva, una lluita per la transformació del sistema cap a un món més just i solidari, a nivell local i global.
El Moviment de Brigadistes organitza brigades a Bolivia, Cuba, Marinaleda, Palestina, Paraguai, Portugal, Veneçuela i Cuba. A més, cada any celebra la Festa del Che.
Més enllà de participar activament al Moviment de Brigadistes, la Joventut Comunista forma part també de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica una organització juvenil internacional que es va fundar al 1945 per la necessitat del moviment juvenil internacional d’unir-se al voltant de les qüestions que afecten als joves i els pobles de tot el món. La FMJD reflecteix la pluralitat del moviment juvenil i estudiantil a escala internacional així como les aspiracions d’una joventut que, avui com ahir, lluita per un món de pau i de solidaritat, per la democracia, pel dret a l’educació, a la salut, al treball, a la cultura, a l’esport i, en definitiva, pels drets més fonamentals dels i les joves.
L'àrea Margarida Abril va sorgir de la necessitat de crear un marc transversal de treball i discussió dins dels CJC-Joventut Comunista sobre gènere. En un primer moment anomenada comissió Gioconda Belli, vam decidir reforçar l'espai endegant un nou període amb un altre nom. Aquest no és en va, Margarida Abril fou una gran lluitadora des de ven jove: va participar al moviment sindical a la fàbrica on treballava i fou militant activa del PSUC treballant dia a dia per transformar la societat on vivia. Després de la Guerra Civil s'exilià a França, on va continuar organitzant-se, i quan va retornar a Catalunya el 1982 va seguir la seva militància al PCC.
El patriarcat és una forma d'organització social que s'alimenta del capitalisme i aquest, al mateix temps, s'alimenta del patriarcat. Així, quan parlem de capitalisme no ens podem limitar a parlar de classes socials, sinó que cal fer una anàlisi més profunda reivindicant la igualtat entre dones i homes. Aquest tipus d'estructura dóna la màxima importància social, econòmica i política a un model fortament arrelat dins l'imaginari social, l'home adult. El patriarcat ens condiciona tant als homes com a les dones en la manera de pensar, de relacionar-nos amb les altres persones, d'actuar, de treballar, etc, produint una discriminació continuada cap a les dones i prohibint als homes expressar qualsevol cosa que no sigui pròpia d'allò que els ha marcat la societat. Ens condiciona en tots els àmbits de la nostra vida, tant pública (a la feina, amb els amics i amigues, etc...) com privada (a casa, amb la nostra parella, etc..). El patriarcat produeix persones infelices plenes de complexes, de dubtes, de patiment, oprimides, violentes, conformistes, maltractades i un llarg etcètera.
Com a comunistes que lluitem per la igualtat gènere, creiem en un altre tipus d'organització social. Dones i homes hem de tenir la llibertat de poder decidir sobre les nostres vides sense que els estereotips sexistes ens obliguin a prendre posicions que van en contra de les nostres expectatives i desitjos. Els i les que treballem en l'àrea de gènere Margarida Abril considerem que la lluita quotidiana és imprescindible; responent a aquelles actituds que ens discriminen en l'àmbit laboral, a casa nostra, al centre educatiu, al carrer... ja sigui mitjançant paraules, gestos, bromes de mal gust, assetjaments i un llarg etcètera. Però també veiem la importància d'organitzar-nos conjuntament (totes les dones, i sobretot amb l'ajuda i el recolzament de tots els homes) per fer front al sexisme de totes les maneres possibles: amb xerrades i debats, participant a plataformes, amb les mobilitzacions i tot allò que la nostra imaginació i les nostres mans puguin fer possible.
